TAST TEXTUAL “Perla”

INFORMACIÓ

Quina petjada han deixat les nostres àvies dins els nostres cossos? I com viure amb els pòsits de les herències familiars (amb les seves llums i ombres), amb els seus silencis i amb les seves culpes? El nostre espectacle té un objecte com a eix articulador: La perla artificial, el producte que les dones del llevant de Mallorca han elaborat durant anys. Una perla és sinònim de glamur, de bonança i de turisme de masses; però és també un artifici, una imitació que amaga sacrifici; mans de dones al servei de la fàbrica. Unes mans, que com les de la padrina Jerònia (la treballadora 917) són plenes de records, “els millors anys de la meva vida” i farcides de sabers. Aquestes mateixes mans, ara, conviuen amb el Parkinson, amb l’artrosi, amb els silencis, la culpa, la solitud i la bellesa... Són veus que si no es recullen s’apaguen. Aquest projecte neix, en un primer moment, amb la voluntat de recollir els testimonis de les diferents treballadores que han teixit la indústria de la Perla d’imitació a la comarca de Manacor. Sense un afany ni històric, ni documental; més aviat guiades per la curiositat i la intuïció, enregistrarem en àudio les seves converses, el seu pas per la Fàbrica, les seves vivències; fins a arreplegar una trentena de testimonis. La nostra mirada, però, (la de dues generacions per sota), filtra, sacseja per entendre quina és l’herència immaterial i com avançar des d’aquí. Per teixir la peça, hem plantejat tres eixos que ens funcionen de motors artístics: l’oralitat de les entrevistades; els objectes físics del món de l’àvia, que abandonen l’anonimat i prenen protagonisme, com a entitats dipositàries de memòria i l’arxiu fotogràfic familiar, que ens permet narrar la història des de diferents prismes. Perla, integra diferents llenguatges teatrals i batega per ser una experiència viva entre públic i intèrprets; que amb dosis d'humor, de crítica, d'humilitat i de sensibilitat, vol furgar en els fonaments, en els nuclis, de nosaltres mateixes. Perla és, doncs, una història local, íntima i familiar; però que connecta amb moltes altres realitats, ja que parlem de temes tan universals com: el món obrer, les dones treballadores, el paper de la dona en l’economia familiar, la relació entre netes i àvies, la crítica a un model capitalista ferotge, el rebuig al turisme de masses o la pèrdua del món rural. Perla, al cap i a la fi, és un homenatge a les dones obreres que van aixecar les nostres llars i que ens han fet arribar fins aquí: per poder qüestionar les herències rebudes i ser capaces de pensar connectades amb el present. 

Actrius: Marta Asamar García Cèlia Castellano Algaba Noèlia fajardo Franch Francesca Vadell Cubells

Dramatúrgia visual: Cia. Les Pinyes

Dramatúrgia textual: Francesca Vadell Cubells Mirada externa: Mariatònia Salas Brunet

Disseny de llums: Marina Collado Bennasar

Distribuidora: Bel Albertí Urrea

Teaser: Ekain Albite Arregi