Tertön 218 és el projecte musical d'Alex Sancho Fuster, mallorquí de naixement i viatger del temps. Des de petit ja mostrant una gran sensibilitat per la música comença des de molt jove la carrera de piano clàssic que completa fins al grau mitjà. Ja en l'adolescència aprèn a tocar la guitarra de forma autodidacta cercant evocar bandes fetitxe com The Velvet Underground, Sonic Youth o Can. Desprçes d'estudiar per Tècnic de So llança Rosmary's Babe (http://rosemarysbabe.bandcamp.com), un projecte experimental que mescla electrònica amb tocs no wave incloent a més totes les seves inquietuds per les avantguardes com el dadaisme, el DIY, l'escriptura automàtica o el cinema d'autor. Després de varis concerts a l'illa, va a Barcelona per formar-se com a musicòleg i seguir creixent com artista. Als 2 anys d'estar estudiant deixa el Grau a tenor d'una experiència mística al 15M de Barcelona, deixa també el seu projecte individual Rosmary's Babe i torna a l'illa per a començar a tocar com a guitarrista principal en el Ceremoney (http://ceremoney.bandcamp.com/). Durant 7 anys compartiran cartell amb bandes nacionals com Delorean, La Bien Querida, Mujeres, The Parrots, Guadalupe Plata, El Columpio Asesino o Supersubmarina, arribant al seu moment més àlgid quan actuen al Primavera Sound 2014. En aquest període de temps gravaran 2 discs a l'estudi d'una de les bandes més hegemòniques de l'illa, Satellites (http://satellites.bandcamp.com/). De la seva experiència a l'estudi i l'amistat amb el baixista de Satellites passa a formar part d'aquesta. Abandona Ceremoney al 2015 i segueix amb The Ciceky Satellites, nom que adopta la banda en l'actualitat. Ja aconseguida la maduresa musical, Alex Sancho Fuster sintetitza en aquest nou projecte en solitari, Tertön 218, la seva trajectòria com a músic i místic. Afinat a 432 Hz i a mig camí entre el més experimental i el més pop, cerca innovar apropant-se al públic més general amb una nova forma de fer música: parlar del terreny des de la bellesa divina per curar i transformar la visió de la humanitat. Com és a dalt, és abaix...