Frankenstein, autoritratto d’autrice

INFORMACIÓ

«La invenció no consisteix a crear quelcom del no-res, sinó del caos».

Com en un joc de miralls entre creador i criatures, Margherita Saltamacchia juga a través de la veu amb els personatges de la novel·la per disseccionar la relació entre Mary Shelley i la seva criatura Víctor Frankenstein, i Víctor Frankenstein amb la seva criatura.
Tres personatges que es fonen en un. Un personatge reflectit en tres. Un micròfon. Una guitarra elèctrica.

El naixement de Mary Shelley (1797-1851) provoca la mort d’una altra Mary, la seva mare Mary Wollstonecraft (1759-1797), escriptora radical consagrada i precursora del feminisme. Aquesta obra és un autoretrat. L’autora és, en efecte, Mary Shelley, que l’any 1816, amb 19 anys, va escriure Frankenstein, o el modern Prometeu, entrant de ple en la història de la literatura.

Des del principi, els temes de la creació i la mort van influir en la jove autora. Aquest llibre és la seva obra mestra. També és el seu autoretrat. Mary Shelley és una jove vídua quan decideix explicar la seva història, i ho fa reescrivint el prefaci de la seva novel·la en l’edició de 1831, recorrent de nou els passos de la seva vida que la van conduir a la creació literària.

«La meva vida em semblava una cosa massa trivial», escriu. Però són aquests passatges els que ens proporcionen la clau per entendre la seva obra i d’on parteix la nostra peça.

En una època en què la vida intel·lectual encara estava protagonitzada gairebé exclusivament per figures masculines, Mary Shelley, una de les poques intel·lectuals femenines del moment, va aparèixer com un cometa lluminós.

No és estrany, doncs, que el tema de la creació adquireixi en la seva obra connotacions noves i sorprenentment modernes: el seu és un punt de vista purament femení, que porta fins a les últimes conseqüències la contradicció arquetípica entre la capacitat de la dona de donar vida, d’una banda, i la necessitat de l’home de crear substituts de la vida, de l’altra.

En termes de biografia personal, aquest tema adquireix connotacions tràgiques: com a dona, el seu potencial innat com a creadora es va ensorrar una i altra vegada amb la mort prematura en la primera infància de tres dels seus quatre fills.

Com en un joc de miralls entre creadors i criatures, Margherita Saltamacchia juga amb els personatges del conte escènic per disseccionar la relació entre Mary Shelley i la seva criatura Víctor Frankenstein, i Víctor Frankenstein amb la seva criatura.

• A l’espectacle hi ha escenes de nus.

Fitxa tècnica:

• Dels textos de Mary Shelley
• De i amb: Margherita Saltamacchia
• Música original en viu: Christian Zatta (guitarra elèctrica)
• Dramatúrgia: Cristina Galbiati
• Vestuari: Marianna Peruzzo
• Disseny de llums: Marzio Picchetti
• Direcció tècnica: Alexander Budd
• Elaboració de veus: Fabio Martino - LaCorte Recordings Studio
• Producció: Teatro Sociale Bellinzona - Bellinzona Teatro 2020
• Coproducció: LaTâche21