Jordi Maranges

Jordi Maranges és un artista difícil d'etiquetar en una sola categoria, amb cada nou treball desafia les expectatives i sorprèn l'oient i l'espectador, tant musicalment com a les seves presentacions sobre l'escenari. Maranges es desenvolupa amb elegant mestratge a tot tipus d'escenaris, des dels espais més íntims fins a grans festivals (FIB, Mercat de la Música Viva de Vic, Isladeencanta, Atlàntida Film Festival, etc).
La seva carrera va arrencar al capdavant d'El Diablo en el Ojo, formació amb què va publicar un EP i dos àlbums entre el 1999 i el 2003. El 2003 es va mudar a Barcelona per estudiar teatre i cant, i el resultat d'aquesta experiència va ser el naixement d'El Piano Ardiendo, un projecte de cabaret-electro amb un discurs obertament queer.

El 2010 va gravar el seu primer disc en solitari, El baile de los cangrejos, un disc confessional, barroc i heterogeni, produït als estudis Sol de Sants de Barcelona, ​​amb músics de la capital catalana. També va fer una residència a Berlin col·laborant amb la cantant Cora Frost, referent del cabaret berlinès.En tornar a Palma publica Circo de l'Amor, 2012, un E.P. obertament pop i desinhibit on explora l'extravagància disc i els sons èpics, i amb què es va retrobar també amb Michael Mesquida com a productor.
El cazador, 2014, va ser la tercera referència discogràfica en solitari, un mini L.P. folk amb sis cançons sobre els perills del desig i l'amor. Dos anys més tard va estrenar l'autobiogràfic Món Físic, 2016, enregistrat als estudis de Joan “Petit” Castells, i amb videoclips del premiat Santiago de Lucas per a L'estació Pactada i de Mari Jo Ribas per a De la meva infantesa. Un disc on parla de la infància com un territori conflictiu on construir una identitat al marge de les convencions.
Espasmo, 2018, va suposar un gir important al so de Maranges ja que per primera vegada incorpora sintetitzadors, bases programades i altres efectes que aplica com a punt de partida a la base estètica i creativa a l'hora de compondre i gravar les quatre cançons d'aquest E.P. És una feina que celebra la nit, la llibertat sexual i la mística de la pista de ball. El primer single, Ferme mal, va comptar amb un videoclip del prestigiós realitzador i fotògraf Daniel Riera. Espasme es va gravar als estudis Favela de Palma,
amb la producció de Michael Mesquida i el mateix Maranges.

El 2019 Maranges va crear un espectacle-performance homenatge a l'escriptor Jean Genet, que es va estrenar al museu Es Baluard de Palma en el marc de l'Atlàntida Film Festival. Al gener de 2021, de la mà del segell Fep Producciones, estrena Sentimental Vol II. Un EP amb elements electrònics i ballables que parla d?amors no exclusius i que qüestiona la parella monògama heteronormativa. Gravat als estudis Favela amb Michael Mesquida com a productor, i amb remixes d'artistes com DJ Moderno o NxFaith, a més d'una relectura del clàssic eurodance Rhythm of the Night cantada en català.
Durant el 2021 va publicar també els singles La Balada del hombre penetrado, cançó icònica que ha esdevingut un hit de culte, i David i Jonatán, una bonica història d'amor queer que combina electrònica i elements urbans amb regust cinematogràfic.
El 2022 va suposar un any de comiats, de renovació, d'assimilar cops vitals durs i d'arrencar una nova etapa musical i creativa. A finals d'aquell any, i amb l'anunci d'un nou àlbum per al 2023, Maranges va publicar dos avenços, dos singles, en català, amb un to confessional, recuperant influències del passat i sumant noves sonoritats electròniques a les seves cançons. L’home més sexy de part forana, una cançó pop amb vocació de clàssic, i La Boira, una petita peça amb piano i electrònica inspirada
a l'escàndol de l'eurodiputat hongarès Jósezf Szájer. Finalment, el març del 2023 es va publicar Allau, un LP editat per Fep producciones.
A l'estiu d'aquell mateix any actua per segona vegada, juntament amb el grec Evripidis and his Tragedies, al festival, Atlantida Film Festival.
A principis del 2025 publica el single El Merder, cançó que denuncia la problemàtica habitacional, la gentrificació i la massifiació turística. Durant l'estiu d'aquell mateix any comença a treballar les cançons que conformaran el seu nou treball "La balada de David y Jonatán", una història d'amor queer entre un antic transformista i el seu jove ciutadan, juntament amb el productor nord-americà Aaron Rux. El primer llançament és Black Cat, caballos salvajes, una carta d'amor i admiració d'un fan cap a una Drag Queen en clau synthpop ballable. Editat pel segell SonicDad amb qui publicarà els singles següents.